Shake

Alta Competició
12 - Agost - 2010




Disponible el musical del 23è Rally Girona juntament amb càmeres interiors de Climent Domingo i Joan Venceslao a bord del Peugeot 206 S.1600 i de Miki Solé i Pere Martinell a bord del BMW M3.

- On Board C.Domingo-J.Venceslao (Peugeot 206 S.1600)

- On Board M.Solé-P.Martinell (BMW M3)

Alta Competició
10 - Agost - 2010




Disponible el musical del XXXIX Crtèrium del Berguedà juntament amb càmeres interiors de Jordi Alòs i Marçal Mompió a bord del Renault 5 Turbo II i de Jesus Fernandez i Dani Muntadas a bord del Fiat Punto F2000.

- On Board J.Alòs-M.Mompió B2 Prats-Olost

- On Board J.Fernandez-D.Muntadas A1 La Guàrdia

Alta Competició
10 - Agost - 2010




Els dies 23 i 24 de juliol es va celebrar una nova edició del Rallye Montagne Noire, amb la ciutat de Mazamet com a centre del Rallye. Una llista d'inscrits de ni més ni menys que 152 equips assegurava un bon espectacle en tots els trams.

Entre els 152 inscrits calia destacar una notable presència Espanyola i Catalana, doncs aquest Rallye permet que els equips estrangers s'inscriguin en ell. A la llista, podíem veure Egoi Valdés, Cristian Belsa, Marc Jimenez, Joel Belmonte, Mark Esteban, Carlos Ródenas, Guillem Castañeda, Albert Vall-Llovera o David Cuesta. Per desgràcia, abans del Rallye Egoi, Belsa i Esteban per motius diferents causaven "forfait" i no es trobaven al Parc Tancat, de manera que la nostra representació es veia reduïda.

El Rallye constava de 11 trams, dos el divendres nit i tres trams a triple passada el dissabte. Entre els candidats a la victòria s’havia de comptar amb Eric Brunson (Impreza WRC), Michel Bonfils (Impreza WRC), Thierry Beuron (307 WRC), Anthony Mora (BMW 318 F2000), Stéphane Cornu (Megane Maxi), Guy Mottard (306 Maxi) o Jacques Maraval (206 CC Maxi). En el primer tram del Rallye, "Le Rialet", Brunson començava a marcar distàncies respecte als seus perseguidors, ja que s'adjudicava l’ Scratch per davant de Cornu i Bonfils. En aquest primer tram per desgràcia vam haver de comptar dos abandonaments catalans d'una tacada, ja que en una mica menys de 1 km de distància David Cuesta es sortia de la carretera i Joel Belmonte trencava els espàrrecs d'una roda. Entre els nostres, Castañeda era el millor situant-se en la 48a posició.

El segon tram era de nou guanyat per Brunson per davant de Cornu i Beuron, de manera que el pilot de l'Impreza WRC es situava com a líder al final de l'etapa amb 30'7" d'avantatge sobre Cornu i amb 41'6" sobre Bonfils . Entre els espanyols, el millor al final de la primera etapa va ser Castañeda en la 50a posició, a +2'51"1 del líder.

Eric Brunson declarava al final de l'etapa: "Què més puc demanar! Hem rodat bé des del principi de Le Rialet. El cotxe va bé tot i els problemes de canvi abans de sortir. Demà sortirem sense calculadora."

Ja dissabte, s’havien de fer tres passades pels trams de "Fontburno", "La Loubatière" i "La Tourette", aquest últim famós per la seva paella enmig del poble de La Tourette. La primera passada per "Fontbruno" era de nou guanyada per Brunson, a qui seguien Beuron amb el 307WRC, Mora amb el 318 F2000 i Cornu amb el Maxi Mégane. En el tram 4 "La Loubatière" Brunson no feia sinó augmentar l'avantatge al capdavant del Rallye, ja que de nou s'adjudicava el tram per davant de Beuron i Bonfils, als que treia més de 10 segons. A "La Tourette", el monòleg de Brunson seguia i de nou guanyava el tram amb més de 15" d'avantatge sobre els seus perseguidors.

Al final del primer bucle, Brunson dominava a plaer el Rallye amb un avantatge de 1'27"0 sobre Bonfils i de 1'38"8 sobre Beuron. En aquest últim tram, Stéphane Cornu es sortia violentament de carretera amb el Maxi Mégane, que quedava completament destrossat per sort sense danys físics per als ocupants.

Per al segon bucle s’havia de recórrer de nou les tres especials anteriors, que per no variar se les adjudicava de nou Brunson amb el que a falta de l'última passada pels tres trams augmentava el seu avantatge sobre el 2n classificat -Bonfils- a 2'15"5 i sobre el 3r -Beuron- a 2'24"5. Semblava que Brunson corria contra la seva ombra i no contra els seus rivals...  a tot això, ara el millor català classificat era Marc Jimenez que al costat de Dani Muntadas es classificaven en 43 ª posició. El segon dels nostres era Albert Vall-Llovera en la posició 56 i el tercer era Castañeda a la 62.

Si al final de la primera etapa Eric Brunson comentava que sortiria sense calculadora, en el tercer bucle de trams la devia treure ja que s'ho va prendre amb calma i va deixar que Beuron guanyés el tram 9 encara que amb només 3 dècimes d’ avantatge sobre Brunson. Tercer es classificava Guy Mottard amb el Peugeot 306 Maxi. El tram 10 tornava a ser guanyat per Brunson per davant de Beuron i Bonfils però el 11 el guanyava Bonfils amb escàs avantatge sobre Brunson (+0.6 ") i Beuron (+4.7").

Així doncs, Eric Brunson guanyava còmodament al Rallye amb un avantatge de 2'32"3 sobre Beuron i de 2'36"0 sobre Bonfils. Entre els catalans, el millor al final va ser Marc Jimenez en la posició 38, segon va ser Vall-Llovera a la 53 i Castañeda tercer en la 54.

Les declaracions al podi de Mazamet dels tres ocupants del podi eren les següents:
-Brunson: "És genial guanyar per tercera vegada!"
-Bonfils: "Quina pena perdre la segona plaça per pocs segons ..."
-Beuron: "Aquesta vegada no estava apanyat! Vam córrer com bojos per quedar davant de Bonfils"


- Josep Altarriba
- Jaume Poch
- Xevi Sabater

Alta Competició
20 - Juliol - 2010

El dissabte 17 i diumenge 18 de juliol es va celebrar la 2 ª cita del Campionat Català de Rallyes de Terra, que també va ser puntuable per al Campionat Absolut de Rallyes, sent la primera de les tres proves de terra que puntuen per a aquest certamen.

Al parc tancat, a part dels habituals de la terra com són Jordi Gómez, Enric Floch, Abel Puig, Carles Cànovas o Jordi Blancafort, trobàvem a Climent Domingo (207 RC), Albert Orriols (EVO X), Jordi Zurita (Impreza N12) i Jordi Alòs (Impreza GT), al costat de "Nani" Roma amb el Mitsubishi Colt que utilitza en el Nacional de Terra. Aquest Rallye també va ser puntuable per al Volant RACC Trofeu Mobil1 - Mavisa, de manera que els pilots d'aquesta copa de promoció van haver de muntar els pneumàtics de tacs en els seus 107 Cup. Així mateix, els participants de l'Open de Catalunya també havien de disputar el Rallye, encara que només 6 dels 8 trams.

Vuit trams componien el recorregut de la prova, iniciant el dissabte amb dues passades per un tram Espectacle que fou guanyat per Jordi Gomez amb el que es va situar com a primer líder del Rallye. Ja diumenge, els pilots havien de recórrer els habituals 6 trams dels Rallyes de terra, que corresponen a dos trams a triple passada. El primer del dia el guanyava Nani Roma per davant de Gómez i Zurita, amb Doménech i Floch per darrere. En aquest tram Orriols patia problemes i perdia un minut amb el que es despenjava a la general.

El segon tram el guanyava Jordi Gómez per davant de Roma i un recuperat Orriols, que atacava per recuperar el temps perdut. A continuació es classificaven Doménech, Zurita i Domingo, que es refermava en el liderat de 2RM per davant dels habituals del certamen en aquesta categoria.

A partir d'aquí, Nani Roma guanyava els 4 trams restants de manera que engrandia l'avantatge i feia  impossible la retallada per part de Jordi Gómez. Gómez feia segon en els trams 3, 4, i 5 i tercer en el 6è , ja que Orriols acabava a segon en aquest tram. Climent Domingo va dominar entre els 2RM i ni Cánovas ni Blancafort ni Bercianos van poder fer res per assolir-lo. Dins del Volant RACC, els Scratch se'ls van repartir Joel Guerrero (3) i Joan Carchat (5), encara que va ser Guerrero qual es va imposar a Carchat per només 2 ". Tercer va ser Jordi Trius a un minut del guanyador. Entre els Openeros, el millor va ser Miquel Prat per davant de Segòvia i Gávila.

General:
1 .- Roma - Barrabés 40'41 "
2 .- Gomez - Izquierdo +26 "
3 .- Orriols - Muñoz +2'07 "

2RM:
1 .- Domingo - Venceslao 44'09 "
2 .- Blancafort - Crosas +29 "
3 .- Bercianos - Riba +1'24 "

Volant RACC:
1 .- Guerrero - Carulla 50'04 "
2 .- Carchat - Ribeiro +2 "
3 .- Trius - Morales +1'00 "

Open RS:
1 .- Prat - Montaner 33'27 "
2 .- Segòvia - Triado +1'44 "
3 .- Gávila - Sabater +1'57 "


- Jaume Poch

Alta Competició
15 - Juliol - 2010

37ème Rallye du Rouergue Aveyron Midi – Pyrénées

Cédric Robert imposa la seva llei

La 4a cita del Campionat Nacional Francès de rallyes d'asfalt es va celebrar, com és habitual, als voltants de la ciutat de Rodez entre els dies 9 i 11 de Juliol.

Ni més ni menys que 105 equips es donaven cita a la regió de l'Aveyron per disputar els 13 trams amb què estava composta la prova, tot un clàssic dins i fora de les fronteres franceses. A destacar, Cédric Robert i Jean Michel Da Cunha amb Peugeot 307 WRC, Bryan Bouffier amb el 207 S2000 oficial de Peugeot - França, el belga Pieter Tsjoen amb un Focus WRC08, el recent guanyador de les 24 Hores de Le Mans Romain Dumas amb Porsche 911 GT3, el guanyador l'any passat Guillaume Canivenq amb un Festa R2, Germain Bonnefis amb un Citroën C2 R2 Max o Manu Gigou amb un Clio R3.

Així doncs, el divendres 9 començava el Rallye a les 17:30 h amb tres trams per davant, dels quals un s’havia de neutralitzar després de la sortida de pista de Romain Dumas, que deixava el Porsche una mica tocat i posteriorment, el vehicle queia de la grua quan estava sent retirat del tram. Cédric Robert guanyava les tres especials vespertines sempre seguit per Tsjoen, de manera que Robert se situava com a primer líder del Rallye i com a encarregat d'obrir ruta el dia següent. El pilot oficial de Peugeot Bryan Bouffier acabava 3 º, de manera que encara el Rallye seguia obert a totes les possibilitats.

Al final d'aquesta primera etapa s’havia de destacar sobretot la gran actuació de Germain Bonnefis (C2 R2 Max) i Christophe Sichi (Peugeot 206 F2000), que aconseguien colar-se entre els 15 primers amb unes muntures bastant inferiors als seus rivals de 4 rodes motrius.

El dissabte s’havien de recórrer 7 trams, incloent un tram espectacle al centre de Rodez. El primer tram del dia era guanyat per Tsjoen, que retallava lleugerament les diferències respecte a Robert, encara que no servia de gaire ja que el pilot del 307 WRC guanyava els dos següents. Els trams 7 i 8 eren guanyats de nou per Tsjoen, als quals seguia Robert i Bouffier com venia sent habitual fins al moment. Cédric Robert guanyava el tram 9 amb el mateix ordre que fins al moment: Tsjoen i Bouffier per darrere.

Ja completats els trams de la muntanya, s'arribava al centre de Rodez, on l'organització havia muntat un tram espectacle que fou massivament seguit pels aficionats locals i per una gran quantitat d'habitants de la ciutat. Cal destacar que un esdeveniment així a Espanya seria pràcticament impossible, ja que els mitjans amb què compten a França tant en respecte a l'esport dels Rallyes com en infraestructures ho farien impossible. Aquest tram doncs, era guanyat per Peter Tsjoen per davant de Robert i com de costum, amb Bouffier ocupant la 3 ª plaça. La 2 ª etapa es donava per tancada com ho havia fet la 1 ª: Cédric Robert líder, Pieter Tsjoen segon i Bryan Bouffier tercer. En aquesta 2 ª etapa, el guanyador 2009 Guillaume Canivenq havia d'abandonar per problemes mecànics en el seu Fiesta R2. Cal destacar que tot i la bona actuació de Canivenq, el cotxe encara està per sota del nivell marcat pels Citroën C2 R2 Max.

La 3 ª i última etapa s’iniciava a primera hora del matí i estava composta per tres trams més, un a repetir dues vegades i un altre només una. En aquests tres trams, el duo del capdavant seguia inalterat doncs Robert guanyava les tres passades sempre seguit per Tsjoen. Encara que en les dues primeres places no hi havia canvis, si n’hi havia a la tercera ja que Bryan Bouffier es sortia de la carretera en el tram 12 del Rallye (segon del dia) i es veia obligat a abandonar, cedint el calaix que tancava el podi a Da Cunha amb l'altre 307 WRC.

Un altre abandonament important que calia tenir en compte era el del líder de la Citroën Trophy, Germain Bonnefis, que també es sortia amb el seu  C2 R2 Max i llançava per la borda el fantàstic Rallye protagonitzat fins al moment, amb temps  propers a Amourette amb el C2 S1600 i gairebé sempre entre els deu primers de la general.

Així doncs, la 37 ª edició del Rouergue s'acabava amb Cédric Robert com a guanyador de la prova, que al seu torn heretava el liderat provisional del campionat. Pieter Tsjoen acabava en segon lloc i Jean Michel Da Cunha a tercer. Entre els dos rodes motrius, Marc Amourette i la seva C2 S1600 s'alçaven amb la victòria.

Cal comentar que el nivell vist en el Nacional Francès dista molt del vist a Espanya, tant en quantitat com en qualitat ja sigui de trams, equips o públic. Hauríem d’aprendre dels nostres veïns francesos i començar a copiar-los els seus punts forts, ja que molts Nacionals Espanyols estan fins i tot per sota d'algun Regional Francès. A prendre nota s'ha dit ...


Fotografies:
- Jaume Poch

Alta Competició
06 - Juliol - 2010




El dissabte 3 de juliol es va celebrar la prova més carismàtica del Campionat de Catalunya de Rallyes, el Ral·li Osona, que amb aquesta ja suma 42 edicions. Amb la ciutat de Vic com a epicentre de la prova, el Rallye es plantejava diferent a altres anys, ja que el format de trams i horaris era similar a altres proves com el Ral·li Guilleries o el Critèrium del Berguedà amb 8 trams i dues passades pel tram espectacle, en comptes dels 10-12 trams que es venien fent en edicions anteriors i amb l'arribada passada la mitjanit.

Pel que fa a la inscripció, també es trobava a faltar algun pilot de nom, ja que Xevi Pons o Dani Solà van participar l'any passat. Per aquesta 42 ª edició es comptava amb els habituals del campionat com Membrado, Orriols, Domingo, Zurita, als quals es sumaven de nou Xavi Vidales i per primera vegada, Óscar Barroso. El pilot de l'Ibiza Kit Car venia de guanyar la seva anterior participació, el Ral·li Pachá - La Pineda i prometia donar guerra a l’Osona. "Josín" Diego s'animava de nou a sortir amb la seva habitual EVO 9, als quals es sumaven José Vicente Costa i Carles Llinàs amb la mateixa muntura. Un altre pilot que es presentava a Vic era Ferran Pujol, que sortia amb el Suzuki Swift de la Copa Nacional, de la qual és líder provisional.

Com a baixes, s’havia de destacar els dos BMW M3 de Jordi Gaig i Miki Solé, que decidien quedar-se a casa en aquesta ocasió. El Rallye també era puntuable per al Volant RACC Trofeu Mobil1 - Mavisa, de manera que tots els equips que encara mantenen sencers els Peugeot 107 Cup es trobaven al parc tancat.

Pel que fa als trams, no hi havia massa canvis, excepte el ja habitual Tram Espectacle d'aquest any que se celebrava al Circuit d'Osona de kàrting i la substitució del tram “Sant Julià - Espinelves " pel de " Collsaplana ", que feia deu anys que no s'utilitzava per a aquest Rallye. Així, al matí els equips havien de recórrer "La Trona" i "La Costa dels Gats" en dues ocasions i una passada pel "Circuit d'Osona" al migdia. A la tarda, els trams a recórrer eren "Collsaplana" i "La Vola" en dues ocasions per acabar el Rallye de nou en el "Circuit d'Osona" ja amb la nit aguaitant als pilots.

El primer líder del Rallye era Josep M ª Membrado, que s'adjudicava la primera passada per "La Trona" per davant d'Óscar Barroso i de Climent Domingo, que feien valer l'agilitat del Kit Car i del Súper 1600 per superar Orriols, Vidales i Zurita. En el segon tram, "La Costa dels Gats", Josep M ª Membrado patia problemes amb el seu EVO X i perdia ni més ni menys que 48 ". Pel que sembla, el diferencial del darrere del Mitsubishi s'hauria deixat anar, caient sobre el tub d'escapament i esclafant aquest , impedint la sortida de gasos d'escapament i per tant, anul·lant el Turbo del cotxe. El tram era guanyat per l’Óscar Barroso per davant d'Orriols, Domingo i Vidales.

Amb Barroso com a líder i amb Membrado molt endarrerit, s'arribava a la primera assistència on els mecànics de Calm Competició realitzaven un excel·lent treball i deixaven a punt per a la remuntada el Mitsubishi EVO X de Membrado.

La segona passada per "La Trona" era de nou guanyada per Membrado, que començava una remuntada a priori impossible i que retallava ni més ni menys que 11 "a Orriols segon, 11.9" a Barroso tercer i 13 "a Vidales, quart. En el quart tram del dia, "La Costa dels Gats 2", Membrado seguia remuntant i s'adjudicava un nou Scratch per davant de Barroso, Orriols, Vidales i Domingo, encara que aquesta vegada les diferències eren molt menors que a La Trona.

Així doncs, s'arribava al "Circuit d'Osona" per fer la primera passada pel tram espectacle. S'ha de reconèixer el gran encert de l'Escuderia Osona en l'elecció del lloc, ja que un important nombre d'aficionats omplien de gom a gom els llocs habilitats per a tal fi en les dues passades que es van fer al circuit.

Arribat el migdia i a meitat de Rallye, la classificació general estava encapçalada per Óscar Barroso, Albert Orriols i Climent Domingo, amb només 12.6" de diferència entre els tres. Pel que fa al Volant RACC, la classificació la liderava Joan Carchat per davant de Victor Raluy i Jordi Trius. Entre Carchat i Raluy només hi havia 5.3 ", de manera que s'augurava una tarda de lluita sense quarter entre tots dos.

Amb una calor sufocant típic d'aquest Rallye s'arribava al retrobat tram de "Collsaplana" en versió de baixada, pel que en teoria l'Ibiza Kit Car de Barroso i el 206 Súper1600 de Domingo tenien cert avantatge respecte als Mitsubishi, en haver d’aturar menys quilos de cotxe a les frenades. La teoria és una, però la pràctica mana i els tres primers del tram eren Membrado, Vidales i Orriols, amb Barroso i Domingo per darrere. En tot el dia, Jordi Zurita es veia superat per aquests dos grans pilots, que en el seu moment van passar amb força èxit pel Volant RACC.

Entre els aficionats a peu d'asfalt hi havia certa curiositat per veure què tal es desenvoluparien els pilots del Volant RACC en un tram ideal per al 107 Cup. Amb 68cv, un tram 100% de baixada i sabent l’aprop del límit que arriben a anar els pilots, l'assumpte podia ser de màxima diversió no apta per cardíacs. En aquesta ocasió, Carchat s’enduia l’Scratch i a Raluy i li treia una mica més de 11 ", de manera que reforçava el seu liderat.

"La Vola 1" era guanyat de nou per Membrado, que retallava altres 4.7 "a Barroso i es quedava ja a 16.2" del liderat del Rallye. A ells els seguien Orriols, Vidales i Domingo amb unes diferències inferiors als 10" respecte a Membrado.

Un nou pas per l'assistència abans de iniciar l'últim bucle de trams servia per repassar els cotxes i renovar forces de cara a un final molt ajustat, ja que Membrado estava remuntant de valent en la General i Raluy havia de donar-ho tot al Volant RACC per atrapar a Joan Carchat. I vaja final que es preparava...

La segona passada per "Collsaplana" servia perquè Barroso es anotés el seu segon Scratch del Rallye i augmentar de nou les diferències respecte als seus perseguidors. Vidales, Membrado, Orriols i Domingo es classificaven a continuació. A falta d'un tram real de competició, arribava la campanada del Rallye: la pluja que sol visitar el Ral·li Osona cada any a la tarda feia acte de presència a "La Vola 2", deixant el tram relativament mullat i donant un avantatge afegit als Mitsubishi i perjudicant seriosament els interessos d'Oscar Barroso i Climent Domingo, tots dos amb tracció davantera.

Membrado guanyava el tram per davant d'Orriols i Zurita, Barroso perdia ni més ni menys que 44.2 " i amb això la primera posició, caient irremeiablement fins a la 3 ª. Amb tot això, l'hereu del liderat era Albert Orriols. I qui ho hagués imaginat després dels problemes al matí, a falta de l'última passada pel "Circuit d'Osona" Josep M. Membrado es situava a només 2.6” d'Orriols, tot estava per decidir davant del nombrós públic. Immillorable final per immillorable lloc.

Però no hi va haver més sorpreses. Si bé Membrado guanyava el "Circuit d'Osona 2", es quedava a les portes de la victòria amb només 1.7 " de desavantatge amb Orriols. Un decebut Oscar Barroso s’havia de conformar amb un fantàstic 3r lloc final, un gran resultat tenint en compte que era el segon Rallye amb l'Ibiza KC.

Pel que fa al Volant RACC, Victor Raluy no havia pogut atrapar a Joan Carchat i aquest s'adjudicava la victòria amb  41.5" d'avantatge sobre Raluy. Tercer es classificava Joel Guerrero, que amb paciència i regularitat aconseguia el seu segon podi dins del Volant.

Un Ral · li Osona sense massa incidències s'acabava ja de nit amb la remuntada de Membrado present en totes les boques, igual que el bon Rallye d'Oscar Barroso. És una llàstima que per qüestions de pressupost aquest pilot no segueixi el campionat sencer ja que veient el que va passar al Ral·li Pachá i a l’Osona, seria un seriós candidat al títol.

La classificació final doncs, va ser la següent:
General:
1.- Orriols - Muñoz 1h 00'20.2"
2.- Membrado - Ribolleda +1.7"
3.- Barroso - Pascual +25.0"
4.- Zurita - Amigo +41.1"
5.- Domingo - Venceslao +41.5"

Volant RACC:
1.- Carchat - Ribeiro 1h 11'06.0"
2.- Raluy - Enseñat +41.5"
3.- Guerrero - Carulla +1'24.1"

Temps oficials: www.pde-racing.info
Fotografies:
- Josep Altarriba
- Jaume Poch

Alta Competició
25 - Juny - 2010



La tercera cita del Campionat de Catalunya de Rallyes i la cinquena de la Copa Catalana de Rallyes d'Asfalt va tenir lloc el dissabte 19 de juny a la localitat de Riudellots de la Selva, acollint la 23a edició del Rally Girona, tot un clàssic del certamen.

De nou en aquest Rallye, els principals pilots del campionat estaven tots presents a la sortida, amb excepció de Josep M ª Membrado, que no sortia al Rally en tenir un programa limitat de proves, aquest any. El seu copilot, Josep Ramon Ribolleda, amb el qual vam poder parlar en un moment del Rally, ens va confirmar que el vigent campió de Catalunya si té previst sortir al Rallye Osona, programat per al dia 3 de juliol.

Així doncs, Albert Orriols, Jordi Zurita, Climent Domingo, Jordi Gaig, Edu Garcia, Miki Solé, Salvador Canals ... estaven tots al Parc Tancat a primera hora del matí per iniciar la prova. En aquest Rallye es va comptar amb la presència del pilot del JWRC Egoi Eder Valdés, que prenia la sortida del Rally com a preparació per a la propera cita del JWRC, el Rallye de Bulgària sobre asfalt. També havia de comptar de nou amb la presència de Xavi Vidales, a qui tothom comptava en les seves apostes com a candidat a un bon resultat, veient el que va passar al Rallye Guilleries on va deixar bocabadat a més d'un amb les seves espectaculars temps.

Aquest Rallye també era puntuable per al Volant RACC Trofeu Mobil1 - Mavisa, amb tots els seus participants excepte l'equip que va sinistra seu 107 Cup al Critèrium del Beguedà. Victor Raluy sortia com a favorit després de la seva actuació al Critèrium, però tant Joan Carchat com Joel Guerrero no l'hi ho posarien gens fàcil.
Aquest any, els trams canviaven substancialment respecte l'any passat, tornant a la zona de Girona deixant els trams de Sant Hilari. Al matí els pilots havien de recórrer en dues oportunitats els trams de "Canyet", "Sant Grau" i el tram espectacle anomenat "Riudellots" i per la tarda, havia de fer dues passades per dos trams mítics de la zona, "Els Àngels "i" Santa Pellaia ".

En aquesta ocasió i per primera vegada, l'encarregat d'obrir la ruta era Climent Domingo, que lluïa el dorsal 1 en el 206 S1600. A la primera passada per "Canyet" però, era Xavi Vidales el que marcava el millor temps seguit per Domingo, Orriols, Zurita i Solé, que en aquesta ocasió quedava per davant del cotxe bessó de Jordi Gaig.

A "Sant Grau 1", el segon tram del dia, era Orriols qual anotava el Scratch per davant de Zurita, Vidales, Domingo i Solé, de manera que el pilot de l'equip SIMM s'enfilava a la primera posició provisional del Rallye. En aquest tram, Edu Garcia tornava a experimentar els desgraciadament habituals problemes en l’ EVO X preparat per Darné Sport. Desconeixem la manera de treballar d'aquesta empresa, però veient a peu de cuneta el que li passa a l’Edu Garcia amb els cotxes de Darné Sport, és clar que hi ha algú que no fa bé la seva feina, per desgràcia del pilot.

La primera secció s'acabava amb la primera passada pel tram espectacle "Riudellots 1", que era guanyat per Jordi Zurita i en el qual Albert Orriols perdia tota opció a un bon resultat com a conseqüència d'un accident al xocar contra un pal de llum i danyar greument el seu  EVO X. A tot això, Edu Garcia també tenia un petit toc en aquest tram en el que trencava algun element de la suspensió posterior  del seu Mitsubishi, veient-se obligat a l'abandonament.

Dins del Volant RACC, després de la disputa de tres trams la classificació la encapçalaven Victor Raluy i Oriol Enseñat per davant de Carchat - Ribeiro i Guerrero - Carulla, separats els tres per poc més de 20 segons.

La primera conclusió del matí era que dos dels candidats a la victòria final estaven ja eliminats, i la segona era que tres pilots diferents, amb tres cotxes diferents, havien guanyat tres trams diferents. Dit això, la tercera conclusió venia ja sola: el Rallye estava completament obert i s'augurava lluita fins al final. Les segones passades pels trams matutins es cobraven una altra víctima entre els participants, ja que Egoi Valdés decidia abandonar el Rallye per problemes físics al patir forts dolors d'esquena que aconsellaven fer repòs per a la cita mundialista a Bulgària.

"Canyet 2" doncs, era guanyat per Climent Domingo per davant de Vidales, Zurita, Gaig i Solé. En aquest punt s'establien dues lluites a part: la lluita per la victòria del Rallye entre Domingo, Vidales i Zurita i la lluita per les places d'honor entre els BMW M3 de Gaig i Solé. Una mica més endarrerits trobàvem a Jordi Vicens, Salvador Canals i Joel Belmonte, que en la seva estrena amb el Clio F2000 feia suar la cansalada a més d'un.

El segon pas per "Sant Grau" havia de ser neutralitzat per l'accident de Joan Prats amb el seu Clio Williams, encara que el Scratch se l’adjudicava Vidales per davant de Domingo i Zurita. En aquest tram Miki Solé començava a tenir problemes amb la direcció assistida del M3, motiu pel qual perdia gairebé 40 segons i es despenjava una mica en la general. La segona secció del matí es donava per acabada al pas de "Riudellots 2", en què de nou Zurita marcava el millor temps amb escasses diferències entre els seus perseguidors, Gaig, Vidales, Domingo i Solé, que en ser un tram curt no patien tant els problemes de direcció del seu cotxe.

Així doncs, a mig Rallye la classificació estava encapçalada per un sorprenent Xavi Vidales, segon era Zurita a +6.7 "i tercer Domingo a +7.0". No hi havia res decidit, ja que encara quedaven quatre trams i les amenaces de pluja augmentaven per moments. Si el líquid element feia acte de presència, els pilots de Mitsubishi podien estar bastant tranquils, ja que l'aigua no és el millor aliat del 206 S1600 de Domingo ni dels M3 de Gaig i Solé.

Mentrestant, Victor Raluy seguia manant entre els Peugeot 107 Cup, sent Carchat segon i tercer aquest cop era Jordi Trius, que s'aprofitava dels problemes soferts per Joel Guerrero.

La primera passada pel bonic tram de "Els Àngels" es saldava amb el Scratch de Vidales, que només aconseguia ser 0,1 "més ràpid que Domingo. Zurita era tercer a +6.1", quart Solé a +14.0 " i cinquè Gaig a + 18.3 ". Després de pocs quilòmetres d'enllaç els pilots es dirigien a "Santa Pellaia 1" per tancar el primer bucle de la tarda. En aquesta ocasió el més ràpid tornava a ser Vidales, superant a Domingo, Gaig, Zurita i Solé. En aquest tram la pluja començava a aparèixer, de manera que els equips havien de prendre la decisió de muntar pneumàtics de sec o d'aigua per als dos últims trams.

La meteorologia i les informacions a peu de tram que arribaven a l'assistència feien recomanable la munta de pneumàtics per a pluja per a aquells que els tinguessin. Com a anècdota, el copilot d’en Joel Belmonte, Dani Muntadas, ens comentava abans de començar el Rallye que si plovia sortirien amb molta cura, perquè no tenien pneumàtics ratllats a l'assistència. Amb l'asfalt completament mullat, els aficionats eren conscients que tret d’algun  error, les posicions del Rallye estaven ja força definides, ja que ningú sortiria a arriscar faltant només dos trams i amb dos dels grans fora del Rallye (Orriols i Garcia).

Sense lloc per sorpreses i amb un asfalt molt lliscant, els tracció total de Zurita i Vidales es trobaven a gust en aquestes condicions. El pilot de Blanes guanyava "Els Àngels 2" per davant de Vidales i Domingo, als quals seguia un sorprenent 4 º millor temps de Sergi Cruz amb el 206 Desafio de Marc Jimenez, que en aquesta ocasió exercia de pilot del cotxe zero. Gaig i Solé es despenjaven una mica, ja que les condicions meteorològiques eren de tot menys favorables als seus BMW.

L'últim tram del Rallye, "Santa Pellaia 2", era de pur tràmit ja que ja no hi havia res a guanyar però si molt a perdre. De nou, Zurita marcava el Scratch per davant de Vidales i d'un altre pilot que donava la sorpresa, ja que Toni Gibert aprofitava la situació per marcar un 3r millor temps. Domingo es relaxava i cedia 40" en aquest tram ja que degut a l’ aigua no tenia opció d'atacar als Mitsubishi però per darrere tampoc podien donar-li caça al 206 S1600.

Així doncs, s'arribava al Parc Tancat de Riudellots amb Jordi Zurita com a guanyador d'un Rallye molt disputat fins a l'aparició de la pluja abans de l'última secció del Rallye, que va fer  baixar el ritme general dels pilots per evitar riscos innecessaris.

Pel que fa al Volant RACC, Joan Carchat aconseguia superar a Raluy i aconseguir la seva primera victòria en aquesta copa de promoció, als que seguien Jordi Trius, Marc Paradell i Lluís Bigordà.

La classificació final del Rallye va ser la següent:
1.- Jordi Zurita - Xavier Amigó 1h03'13.7
2.- Xavier Vidales - Jordi Hereu +19.7
3.- Climent Domingo - Joan Venceslao +1'04.1
4.- Jordi Gaig- Aleix Astudillo +2'32.9
5.- Miquel Solé - Pere Martinell +3'12.7

Volant RACC:
1.- Carchat - Ribeiro 1h13'06.3"
2.- Raluy - Enseñat +40.1"
3.- Trius - Morales +2'58.7"

GALERIES 23è Rally Girona
- Josep Altarriba
- Jaume Poch